HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en terrenys calcaris no massa càlids ni massa freds, a Euràsia. A la península hispànica es pot trobar al quadrant NE i escassa als voltants del golf de Cadis. Es cultiva també en jardins arreu del món. Les altres gairebé 90 espècies són sobre tot del continent americà.

CULTIU

Al jardí botànic de Gombrèn ha arrelat bé i forma una bona colònia. Perilla per l’atac dels llimacs. I pateix amb les sequeres. La germinació de les llavors en planter no sol dur dificultats. Les oscil·lacions de temperatura acceleren la germinació. Els plançons creixen millor a l’ombra. Un cop han crescut mig pam a l’estiu ja es poden trasplantar a mitja ombra. Thielavia sp. és un fong endofític que podria envair les plantes. Golovinomyces magnicellulatus és un altre fong tipus míldiu que ataca les fulles.

ESPÈCIES SIMILARS

  • Physalis angulata: analgèsic, antídot, antisèptic, antiasmàtic, astringent, diürètic, expectorant, febrífug, digestiu, ecbòlic, narcòtic, antioftàlmic, antinefrític, antiinflamatori del recte, antitumoral de testicle.
  • Physalis ixocarpa: Herba anual, corol·la de 5-6 mm; fruit de fins a 10 mm. Antidiabètic. Physalis lobata: contra dispèpsia.
  • Physalis minima: contra mal de cap, retenció d’orina, enteritis, gonorrea, tumors de mama, cucs intestinals; i vulnerari per curar ferides.
  • Physalis mollis: contra dispèpsia.
  • Physalis nicandroides: contra càncer.
  • Physalis peruviana: Herba perenne, densament pubescent, sense rizomes. Fàcil de trobar a les fruiteries. Fruits rics en vitamina C (3 per mil), carotenoides, whitanòlids i fisalines. Contra diabetis, nàusees, mal de ventre, intoxicació del fetge, hepatomes. Immunosupressor.
  • Physalis pubescens: contra abscessos, còlera, tos, retenció d’orina, febre, excitació, tumors de testicle, cucs intestinals.

HISTÒRIA

Era l’Helicacabum dels romans. DIOSCÒRIDES (segle I) el recomanava contra la icterícia i com a diürètic. Probablement era cultivat al voltant d’assentaments prehistòrics, almenys a les bagues del Nord d’Osona. Als tractats xinesos antics (Shen Nong Ben Cao Jing Ji Zhu – segle V-, Xin Xiu Ben Cao – segle VII-, Dian Nan Ben Cao -segle XV-, Ben Cao Gang Mu – segle XVI-) hi figura per tractar la tos amb flegmes, la faringitis amb mal de coll, la disúria i afeccions de la bufeta de l’orina, l’èczema i el pèmfig.

EFECTES FISIOLÒGICS

  • Les fisalines tenen efecte antiinflamatori, antimicrobià, anticancerós i immunosupressor.
  • Els flavonoides tenen efecte antidiabètic, antiinflamatori, anticancerós, antitrombòtic, antimutagènic, quimiopreventiu, antivíric, antioxidant, neuroprotector, cardioprotector.
  • Els fenilpropanoides tenen efecte antidiabètic, antimicrobià, anticancerós, antioxidant, hepatoprotector, neuroprotector, antitrombòtic, antiateròmic, quimiopreventiu, antivíric.
  • Els alcaloides tenen efecte antidiabètic.

ANTIASMÀTIC. L’extracte aquós del calze a raó de 0.5 g per ratolí durant 6 setmanes, fa abaixar els eosinòfils i leucòcits i inhibeix l’expressió de IL-5, IFN-gamma al pulmó.

ANTIDIABÈTIC. La fracció esteroide del calze a 150 mg/Kg fa minvar el nivell de glucosa en sang, redueix la quantitat d’aigua que es beu i augmenta la massa en ratolins als quals la diabetis ha estat induïda mitjançant al·loxà. Així mateix, el polisacàrid dels fruits a raó de 50-100 mg/Kg té el mateix triple efecte. Les calistegines, anàlogues a la glucosa i la galactosa, poden bloquejar el metabolisme dels carbohidrats a través de inhibicions competitives de glucosidases i galactosidases. La calistegina B2 és un potent inhibidor competidor de la beta-glucosidasa de l’ametlla i de l’alfa-glucosidasa del cafè i els fesols. La calistegina B1 és un potent inhibidor de la beta-glucosidasa de l’ametlla i de la beta-glucosidasa del fetge boví, però és inactiu envers l’alfa-glucosidasa. Per altra banda, l’àcid ferúlic i l’àcid clorogènic poden fer baixar el nivell de glucosa en sang, estimular la secreció d’insulina, millorar la tolerància a la glucosa i la resistència a la insulina, abaixar les nivells hepàtics i sèrics de colesterol i triglicèrids; inhibir l’absorció de grasses, i promocionar el metabolisme de les grasses i reduir el risc de patir diabetis del tipus 2. En rates prediabètiques, l’extracte amb etilacetat de la part aèria de la planta o del fruit fan abaixar molt els nivells de glucosa i d’insulina en sang en dejú, així com els de colesterol total i triglicèrids. Aquest extracte incrementa l’expressió del transportador-4 de la glucosa i actua com estimulador de la sensibilitat a la insulina tot inhibint l’expressió proteica i genètica del citocrom P450-2E1. Cal suposar que les fisalines i els flavonoides en siguin els principals responsables d’aquest efecte potent antidiabètic.

ANTIINFLAMATORI. L’extracte fet amb etanol al 50%, que conté principalment flavonoides i fisalines, fa minvar molt els nivells de NO, PGE2, TNF-alfa, IL-1, IL-6 i frena l’expressió proteica de la iNOS, COX-2, i NF-kappa-B en cèl·lules THP-1 estimulades amb LPS. I això ho fa entre 25 i 100 micrograms/mL. També el mateix extracte redueix l’edema a l’orella induït per Xilè. Per altra banda, l’extracte fet amb metanol a 20-60 micrograms/mL fa minvar també els nivells de NO, IL-6, TNF-alfa i frena l’expressió de la MMP-9 i inhibeix la fosforilació de les MAPK i l’activació de AP-1 en macròfags RAW 264.7 excitats per LPS. Així mateix, els extractes a 30 mg/Kg, redueixen l’asma desencadenada per ovoalbúmina, la qual cosa queda constatada per un menor nombre de cèl·lules inflamatòries, i menors nivells de IL-4, IL-5, IL-13 als fluids bronco-alveolars, i menor expressió de la MMP-9 i iNOS al teixit pulmonar, que segrega menys flegma. A les cèl·lules de la micròglia BV excitades per LPS, la fracció (100 micrograms/mL) feta amb etilacetat de l’extracte metanòlic inhibeix la producció de NO (100%), TNF-alfa (60%), IL-6 (65%). La fracció feta amb butanal ho fa però amb menys intensitat. En ambdós casos en l’efecte antiinflamatori hi estan implicats la disrupció de les vies Akt i MAPK i la inhibició del factor de transcripció NF-kappaB. La fracció amb etilacetat redueix la inflamació causada per l’àcid acètic o el formol. Una barreja d’oli de sèsam amb aquesta fracció d’etilacetat redueix la dermatitis atòpica produïda per 2,4-dinitro- clorobenzè. Tant la luteolina com la luteolina-7-O-beta-D-glucopiranòsid inhibeixen la producció de NO, PGE2, iNOS, COX-2, TNF-alfa, IL-6 en macròfags 246.7 estimulats per LPS, a dosi entre 5 i 254 microM. Aquest efecte antiinflamatori és concomitant amb el bloqueig del NF-kappaB i l’ AP-1. La luetolina a 1-50 ppm inhibeix la formació de granuloma induït per grànuls de cotó. Resumint, l’efecte antiinflamatori és equivalent al de la indometacina. Apart, l’àcid ferúlic a 50 microM inhibeix la producció de proteïna inflamatòria MIR-2 en macròfags RAW 264.7 estimulats per LPS o per virus respiratori sincític. Les fisalines A, G, L, O i la iso-fisalina A inhibeixen (entre un 70 i90%) la producció de NO als macròfags RAW 264.7 estimulats per LPS. Tenen efectes similars als de les flavones, com ara inhibir la producció de NO, iNOS, NF-jappa-B, TNF-alfa, IFN-gamma, MPO, i reduir la inflamació causada per col·lagen, 12-O-tetradecanoïl-forbol-13-acetat, oxazolona. I ho fan de manera similar a la dexametasona. Almenys la fisalina A actua com a receptora de la reacció de Michael, acceptant residus de cisteïna, amb el resultat d’estimulació de l’efecte antiinflamatori. La fisalina B suprimeix l’activació de STAT3, beta-arrestina1, i l’inflamasoma NLRP3, a més de reduir TNF-alfa, IL-1beta, IL-6, MPO, NF-kappaB. Les fisalisitines A, B, C inhibeixen la COX-2 amb IC50 de 3-6-1.5 microM, respectivament. L’extracte del calze /fruit calma la turmenta de citokines al pulmó desencadenada per LPS. Fa minvar TNF-alfa, NF-kappa-B, p-p38, ERK, JNK, p53, caspasa-3, COX-2, NO, PGE2, iNOS, IL-1, IL-6; però estimula la translocació de Nrf2 del citoplasma al nucli. En resum, redueix molt l’estrès oxidatiu i la inflamació al pulmó afectat per pulmonia aguda. Entre els polisacàrids de l’arrel el PPS-2 és capaç de bloquejar la interacció entre la P- selectina i el seu lligam endotelial, la qual cosa evita que els leucòcits s’agreguin sobre l’endoteli i s’eviti la inflamació vascular.

ANTIMICROBIÀ. L’àcid clorogènic actua amb IC50 de 20-80 micrograms/mL, contra Staphylococcus aureus, Streptococcus pneumoniae, Escherichia coli, Shigella dysenterica, Salmonella tyhhimurinum, Bacillus subtilis. L’àcid clorogènic inhibeix la proliferació de l’influenzavirus a les cèl·lules MCDK; i també la dels adenovirus i dels virus respiratoris sincítics a les cèl·lules HeLa. Dosi intraperitoneals de 5-10 mg/Kg d’àcid clorogènic fan minvar la mortalitat i l’afectació pulmonar en ratolins. La fingakengosa B i les E, F, G, H tenen a 4-14 micrograms/mL efecte antimicrobià contra Staphyloccous aureus, Pseudomonas aeruginosa, Escherichia coli, Bacillus subtilis. Les fisalines B, D, G tenen efecte contra Plasmodium bergei. La D és la que més. La F té efecte contraproduent, potser degut al seu efecte immunomodulador.

ANTIOXIDANT. L’extracte del calze fet amb butanol o amb etilacetat o amb aigua a 2 mg/mL inhibeix al 100% la formació de radicals. El polisacàrid cru dels fuits o el calze també els inhibeix; per exemple els de OH· al 80%.

ANTITUMORAL. L’extracte aquós del calze inhibeix la proliferació de cèl·lules SPC-A-1 de càncer de pulmó fins a un 7% a 25 mg/mL. La fisalina A inhibeix el creixement del càncer de pulmó H292, H460, H358, H1975, amb IC50 de 5 a 30 microM. La fisalina B indueix l’aturada del cicle cel·lular en G2/M i l’apoptosis en cèl·lules de càncer de pulmó A549 (no de cèl·lula petita), mitjançant l’alteració de les funcions mitocondrials. La fisalina A té acció antitumoral també sobre el càncer de pulmó de no cèl·lula petita, mitjançant la supressió de la via de senyals JAK/STAT3. I la mp38/MAPK/ROS. La fisalina A indueix l’apoptosis, incrementa el ROS intracel·lular, atura el cicle a G2/M i inhibeix la fosforilació de STAT3 i de JAKs. A 10-15 microM indueix l’apoptosis i autofàgia en cèl·lules de fibrosarcoma humà HT1080 i en melanoma humà A375-S2. La fisalina A a les cèl·lules HT1080 de càncer de pulmó a 10 microM indueix l’apoptosis mitjançant l’estimulació de l’expressió de la caspasa 3 i 8. A les cèl·lules A375-S2 de melanoma humà activa a 1-15 microM, les proteïnes proapoptòtiques (caspasa 2,8,9, Bid, Bax, Bcl-2). L’apoptosis és concomitant amb generació de ROS i activació de la via P53-Noxa, JAK2/3-STAT3, p53/MAPK/ROS. La N-acetil-cisteïna desfaria del tot l’efecte apoptòtic. La fisalina A redueix el nombre de cèl·lules A375-S2 viables, a causa de l’apoptosis i l’autofàgia que els provoca. L’apoptosis és desencadenada per l’activació de la via p53-Noxa, i la formació intracel·lular de ROS. L’autofàgia es palesa per la distribució puntual del tint monodansil-cadaverina, així com pel canvi de la proporció LC3-II/LC3-I, i per l’activació de la beclina-1. L’autofàgia té un efecte protector contra l’apoptosis per l’estimulació de la via de supervivència p38-NF-kappaB. Inhibint l’autofàgia, es promou l’apoptosis. Per altra banda, la fisalina B té efecte antiproliferatiu contra cèl·lules de melanoma humà A375, A2058, però no pas contra cardiomioblasts H9c2, fibres llises d’aorta humana T/G HA-VSMC, i fibroblasts de pell humana CCD-966SK. La fisalina B a 3 micrograms/mL indueix l’apoptosis mitjançant l’activació de Noxa, caspasa 3, Bax a les cèl·lules A375 de melanoma humà. També inhibix la via ubiquitina-proteasoma. La 7-beta-etoxil-iso- fisalina té una acció moderada contra el càncer de pròstata PC-3. La fisakengosa G indueix l’apoptosis per la via EGFR/mTOR i inhibeix el flux autofàgic en cèl·lules d’osteosarcoma humà. La fisalina B redueix la viabilitat de les cèl·lules de càncer de mama MCF-7, MDA-MB-231, T-47D; atura el cicle a G2/M; i promou l'escissió de la PARP, i estimula l’activitat de les caspases-3, 7, 9. I ho fa, a les MCF-7 depenent del p53. La fisalina B també suprimeix la fosforilació de l’ Akt, PI3K; i incrementant la fosforilació de GSK-3beta (glucogen-sintasa-kinasa-3-beta).

DESINTOXICANT. La fisalina A indueix molt l’activitat de la quinona-reductasa, i ho fa tot activant la via Nrf2 i els seus gens diana. (antioxidants i desintoxicants). Almenys en cèl·lules HepG2. Aquesta inducció està regulada per l’ERK, i la p38 kinasa.

DIÜRÈTIC. És poc durador (només fins 2 hores després d’introduir l’extracte etanòlic a l’estómac). Però això el capacita per a tractar nefritis i càlculs urinaris, sense perill.

PREBIÒTIC. L’extracte del fruits, ric en fisalines i luteolina-7-O-beta-D-glucòsid desplaça l’equilibre de la flora intestinal de ratolins disbiòtics cap a la dominància de Lactobacillus i l’escassetat de Bacteroides, Escherichia coli, Helicobacter, Pevrotella, Odoribacter, Oribacterium.

TÒXIC Els fruits verds immadurs poden resultar tòxics. Dels madurs deshidratats millor no menjar-ne més de 15 g. El calze o bufeta que embolcalla el fruit també pot resultar tòxica especialment en diabètics greus. Les fulles cal coure-les per menjar-les o per fer- ne infusió. Tendres o crues són tòxiques. Una dosis massa forta pot empatxar i provocar restrenyiment. Les dones que vulguin quedar prenyades més val que no en prenguin, ja que les possibilitats de quedar-hi serien només del 4% respecte a la no ingesta. I els nadons tampoc, perquè els reduiria a la meitat la glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa.

VASODILATADOR. L’extracte aquós del calze a 30 mg/mL reverteix l’efecte vasoconstrictor del KCl o de la fenilefrina. Aquest efecte no és anul·lat per inhibidors de la NOS ni per inhibidors del canal de K+. La vasodilatació provocada per l’extracte és independent de l’endoteli arterial. Podria estar relacionada amb els inhibidors del flux de Calci i de la via de la PKC.


Per llegir sobre els seus principis actius, els seus noms populars, les propietats medicinals i molt més, descarrega't el document